Comentari personal dels articles per María García

Opinió personal dels articles per Andrea Varea

Opinió personal dels articles per Bea García

Opinió personal dels articles per Sara Bellver

Esquema unitat didàctica 'La primavera'

Comentari dels articles: "Les ulleres del professor de llengua" i "Les competències i l'ensenyament de la gramàtica"

Ambdos articles coincideixen en la crítica a l'estil d'ensenyament actual on predomina l'aprenentatge de la gramàtica principalment. A més, tant Josep M. com Carmén Durán, defensen que aquest sistema no és del tot vàlid perquè la gramàtica s'estudia però passat un temps s'oblida per la falta d'ús. 

             En l'article de Josep M. Castellà Lidon, es fa una aproximació al concepte de competència metalingüística, entesa com la capacitat dels parlants de reflexionar sobre la llengua de manera explícita i d'entendre les relacions entre significat, la forma i el context en que s'utilitza. Explica com aborda el nou currículum de secundària l'ensenyament de la gramàtica des d'un enfocament competencial i quines contradiccions presenta, sobre tot, a l'hora del desenvolupament de les habilitats lingüístiques i d'adquisició d'uns coneixements sobre la llengua.

            Entre les competències bàsiques hi té un paper fonamental la competència comunicativa. Per a desenvolupar aquesta competència és necessari que els estudiants coneguin els mecanismes lingüístics, textuals i discursius per a que sàpiguen manejar una terminologia gramatical específica.

            Aquest article també vol donar-nos a conèixer el concepte de competència metalingüística en el nou concepte educatiu, entesa com el coneixement explícit que un parlant té sobre la llengua i habilitat per mobilitzar-lo en funció de diferents objectius. Com deia l’article de Carmén Durán, aquest hauria de “posar-se les ulleres” de l’ús real de la llengua, de les necessitats de comunicació de les persones i del relativisme que permet la pluralitat de punts de vista, la negació i el pacte.  Es a dir, per a que un usuari siga realment competent, ha de tindre coneixement de l'ús de la llengua i la capacitat de reflexió sobre l'ús de la mateixa. 

            Açò permet a l’alumne poder establir un pont entre el coneixement intuïtiu i el coneixement explícit ja que no està molt lligat. En les classes de secundària es dediquen a mostrar e funcionament del sistema lingüístic d'una manera transmissiva, però no donen les eines per entendre les relacions entre el significat, la forma i el context en què s'havien utilitzat les formes analitzades. Aquesta indefinició sobre el paper de l'ensenyament de la gramàtica a les aules de secundària no s'ha resolt en el nou currículum, document que diu que competències s'han d'adquirir, a partir de que continguts i de quina metodologia s'ha de fer. 

              A més, en aquest currículum es destaca la presència més gran de la gramàtica del text i del discurs que en els currículums anteriors i, pel contrari una menor presència de la gramàtica de l’oració, que trau com a conseqüència menys èmfasi en els continguts morfosintàctics, i això és totalment incoherent amb l’objectiu de fer que els estudiants comprenguin els mecanismes de funcionament de la llengua i que siguin capaços de reflexionar-hi.

               Per a desenvolupar la competència metalingüística dels estudiants als aules és essencial saber con abordar l'ensenyament de la gramàtica i el desenvolupament de les competències metalingüístiques a classe, per això en aquest text es destaquen la gramàtica pedagògica, que possibilita la selecció i adequació dels continguts, i la activitat metalingüística, que es posa en marxa en el moment en que es produeix un repte cognitiu en l’alumne. En resum, es tracta bàsicament d’indagar en camins didàctics que permetin donar d’eines als estudiants per a accedir a l’estructura i la bellesa de la llengua.

             Com a conclusió final cal insistir que el llenguatge humà és sobre tot creativitat, elaboració i canvi, procés dinàmic, conversa i interacció, i s’ha d’aprendre i d’ensenyar posant èmfasi en aquesta visió i no en la dels paradigmes i els anàlisis que el paralitzen. A més, cal destacar que a l'actualitat, moltes vegades no es pensa en la manera més clara d'ensenyar als alumnes les normes per que domine una llengua, degut que es volen ensenyar massa aspectes a la vegada i aquest dificulta l'aprenentarge.

Comentari article Vicent Pascual de María García

Comentari article Vicent Pascual de Bea García

Actualment, es diu que tant l’aprenentatge com l’ensenyament de les llengües es cada vegada mes complex, i això es deu a varies causes com son que n’hi ha una obligació de dominar dues llengües al finalitzar els estudis; que s’exigeix una competència real en una o dues llengües estrangeres; a més, per altra banda, també s’ha produït un augment de alumnat nouvingut que òbviament no té cap competència en ninguna llengua ambiental, i a això podem sumar també l’obligació de posseir al acabar els ensenyaments una competència plurilingüe basada en una llengua materna, una llengua segona i dues llengües estrangeres, tot això ens fa preguntar-nos com podríem solucionar la complexitat que s’està donant a les llengües cada vegada més.

Doncs be, després de llegir aquest article, sense cap dubte pense que la solució , o al menys una gran milloria es podria dur a terme amb la implantació del TILC, un tractament integrat de llengua i continguts, que el que pretén es ensenyar els continguts acadèmics i alhora proporcionar competències en la llengua en que aquest continguts son impartits.

Aquest tractament m’ha paregut realment interessant i crec que suposaria una gran milloria en el sistema educatiu, concretament en tot lo relacionat amb les llengües, i per a l’alumnat seria més fàcil i senzill aprendre d'aquesta manera. I a més cal destacar, que es un mitjà convenient per a augmentar el temps dedicat a les llengües sense la necessitat de augmentar el nombre d’hores en l’horari i sobretot perque ajuda a millorar tant la qualitat de la instrucció de les llengües com de les àrees no relacionades amb lingüística.

Opinió personal de Pilar Asunción.

Comentari article Vicent Pascual de Andrea Varea

Comentari article Vicent Pascual de Sara Bellver

Article Vicent Pascual.

     A través del article de Vicent Pascual Components i organització d'una unitat amb un tractament integrat de llengua i contingut en un L2 em conegut les característiques d'una unitat didàctica basada en una nova metodologia, l'anomenada TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts).

     Com que la societat ens exigix cada vegada més coneixements lingüístics i aprendre una llengua és una eina molt costosa, l'autor proposa aquest mètode que ens permet combinar els continguts de qualsevol àrea amb la llengua estrangera que volem aprendre.

      L'objectiu d'aquesta metodologia és tractar els continguts d'unes disciplines no lingüístiques conjuntament amb els recursos lingüístics adequats per a aprendre'ls. Es a dir, que s'utilitze l'aprenentatge de la llengua per tal que, al mateix temps hi haja un aprenentatge de continguts i així els xiquets puguen aprendre llenguatge i continguts alhora. Per eixample, un xiquets que parla de normal castellà a classe, a l'hora de dinar haja de parlar amb els seus pares en català. D'aquesta manera, el xiquet ha de expressar tot el que li ha ocorregut en un dia i les diferents converses amb els seus companys, però haurà de fer-ho en altra llengua, en aquest cas (com ja em dit) català.

    Així doncs, es crea una mena de formula: LM+L2+2LE. Es a dir, ajuntar la llengua materna amb la segona llengua i mínim dos llengües estrangeres amb un domini elevat de totes elles.

    Per a poder elaborar una unitat didàctica amb la metodologia TILC em d'introduir uns components essencials: continguts acadèmics, estratègies i habilitats cognitives, les competències en la llengua, els elements culturals i el seu context sociocultural i les competències lingüístiques en ús. Per una banda em de tindre en compte els recursos acadèmics, que són els els fets, els conceptes i els procediments del currículum de cadascuna de les àrees d'estudi. Aquests continguts han de ser seleccionats d'acord amb les competències de l'alumnat. D'altra banda hi ha que considerar els continguts lingüístics de la unitat que fan referència a tots els àmbits lingüístics de la nova llengua que volem aprendre. A més a més hi ha que tindre en compte que un dels elements que més influencia en aquest mètode és el context social i cultural. Per últim, cal que els coneixements siguen construïts per l'alumnat activament, de manera personal, durant la interacció educativa dins de la comunitat d'aprenentatge que representa l'aula.

    Per a finalitzar cal dir que encara que no te una estructura ni una organització clara i definida, però es convenient incloure la seua pròpia organització: objectius, continguts i criteris d'avaluació. Aixi doncs, el procés d'ensenyament-aprenentatge pot variar depenent de diferents aspectes com: els materials i els recursos, la participació de les famílies i l'avaluació global. A més a més el més important és la motivació dels aprenents, la importància de la percepció holistica en l'aprenentatge i el pensament inductiu.

La Dièresi.

La dièresi és un signe gràfic que s'utilitza sobre les lletres "i", "u".

Açí tenim unes quantes pàgines web sobre gramàtica catalana, en especial sobre la dièresi.

Edu365: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/dieresi/eines.htm
GVA: http://www.cece.gva.es/polin/docs/WebHelp/Gramatica/Ortografia/Dieresi/di_resi.html
SALC: http://salc.upf.edu/gl/salc/3/32/323/3231/32314/to04006.htm
UOC: http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/ortografia/dieresi.html
XTEC: http://clic.xtec.cat/quaderns/mibanez1/dieresi/html/section_1.htm?&skin=default&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/


Per tal de que tingueu una idea de com son aquestes pàgines donarem el nostre punt de vista de cadasquna.

La nostra valoració sobre les diferents pàgines web de la dièresi és que la de l'UOC conté un format més visual i sencill. A més, conté excepcions que en la resta de pàgines no hem trobat i que a classe ens pot ser molt útil.

La de GVA també ens ha agradat perque el seu estil era sencill i l'apartat dels prefixos i sufixos pot ser que siga la més útil, ja que l'UOC no en té.

Per contra, el SALC ens sembla menys visual i recarregat encara que també conté molta informació. Per això ens costaria més llegir-la i prestar-li atenció.

La pàgina XTEC ens sembla bona però una vegada ja coneixem les normes de la dièresi per tal de repasar amb els xicotets exercicis que apareixen.
Per últim, la página EDU365 ens sembla molt sencilla i facil d'antendre però massa curta i escasa d'informació.

De tota manera, cal fer un ulls a totes per tal d'elegir la que millor ens servisca, ja que depenent del que necessitem una web pot ajudar-nos més que l'altra.

Cóm fer un relat de vida lingüística.

Un relat de vida lingüística consisteix en fer una reflexió sobre les llengües que emprenen cada dia amb les persones del nostre entorn i als diferents llocs de la nostra vida.
Hem de tindre en compte que ha de fer-ho un xiquet de entre 5 i 10 anys i per això les preguntes han de ser més simples del que serien per a una persona adulta.

La primera qüestió seria:
- ¿Quines llengües parle?

La segona:
- ¿Amb qui les parles? (I si es tracta d'un xiquet de més de 8 anys es pot preguntar: Desde quan?)

La tercera:
- ¿Quina parles més i amb quina tens més dificultat?

La quarta:
- ¿On parles cadasquna?


Els xiquets amb aquest relat ens poden informar indirectament sobre les llengües que emprenen i en quina tenen dificultats per tal de ajudar-los.

Vida Lingüística de Beatriz García

       Em diuen Bea i quan vaig nàixer, vaig viure a València fins als 2 anys, no obstant la meua familia sempre ha parlat castellà i per tant mai he escoltat palar valencià en el meu ambient familiar.

        Quan vaig tindre 2 anys, la meua familia i jo ens translladarem  a un poble a situat a uns 35 km de València, anomenat Bunyol, on encara continuem vivint. En aquest poble tot el món es castellà parlant.

        L’any que vaig començar el curs de primer de primària, amb sis anys, va ser quan vaig tindre per primera vegada que aprendre dos llengües diferents a la meua, aquestes eren el valencià i el anglès. A més, aquestes llengües van ser les uniques que he estudiat en tota la meua vida fins ara, encara que en segon de la ESO vaig tindre la asignatura de francés però ja no recordé res d’aquesta.

        Des d’aquell moment fins ara estes dos llengües han sigut assignatures obligatòries en tots meus cursos acadèmics. A dia de hui, les llengües en general m’agraden molt i són sense dubte una de les meues asignatures preferides.

        Per finalitzar, cal aclarar que obviament, la meua llengua materna es el castellà que parle diariament amb tothom, perque sempre he estat rodejada de familiars i amics que parlaven aquesta llengua. A més destaque que el meu nivell de valencià es mitjà de manera que amb aquesta llengüa tinc una comprensió escrita i oral massa bona i allò que pitjor se’m dona és la parla ja que a vegades quan estic parlant dic paraules en castellà. I per últim, en anglés tinc un nivell molt bó, concretament aquest any estic estudiant per a presentar-me al B2 i és sense dubte la meua llengua preferida.

Vida Lingüística de Pilar Asunción

       Jo he viscut sempre a València, molt prop del centre de la ciutat a una casa castellanoparlant. En ma casa mai es parlava valencià perquè els meus pares no acostumaven a fer-ho però, tots els dies veiem canal 9 i escoltava les noticies en valencià.

       A classe sempre he anat a un col·legi de linea castellana encara que també tenia classes en valencià. Es pot dir doncs que parle castellà de tota la vida i el valencià es com la meua segona llengua encara que no la domine del tot bé.

     Desde fa uns cinc anys visc a un pobre proper a Valencia on es parla molt el valencià i vaig tindre l'oportunitat de particar-ho diariament.

       A més a més parle anglés i l'estudie desde els 5 anys. L'any passat vaig traure el B2 d'anglés, de manera que també el domine bastant bé. I encara més, trobe a vegades més complicat parlar en valencià que en anglés, sobretot en la part escrita.

      L'any passat vaig fer un any de la carrera de traducció i vaig aprendre una mica d'alemany però no em va agradar gens la fonètica de la llengua i era molt complicat per a mi estudiar-ho i parlar-ho. M'agradaria molt aprendre més llengues, entre elles japonés i italià.

Vida Lingüística de María García

       Em diuen María i vaig nàiçer a Valéncia, com els meus pares i tota la meua família. Quan era petita, la meua iaia em parlava valencià però a la meua casa es parlava sempre castellà, a més la meua família i jo vivíem en un barri on gairebé tothom parlava valencià i açò va fer que em familiaritzara amb aquesta llengua.

       Després vaig començar l’escola en línea castellà i totes les meues amigues parlaven castellà. A l’estiu sòl veranetjar al meu poble Montserrat on es parla valencià. Quan tenia six anys els meus pares ens portaven a mi i a la meua germana a una acadèmia d’anglès. Després, en començar tercer de primària apreníem anglès a classe i en la resta de primària, a l’ institut i en batxiller. 

        A la meua casa parle principalment castellà, i a vegades valencià amb la meua iaia però molt de tant en tant. Normalment veiem la televisió en castellà i sòl escoltar tota la música en castellà o anglès però m’agrada molt llegir llibres en valencià.

Vida Lingüística de Sara Bellver

     Al món hi ha moltes llengües diferents, jo en casa sempre n'he parlat una encara que en la meua vida quotidiana mai he parlat la mateixa llengua amb tothom. El present relat se centra en la meva vida lingüística, tant escrita com oral, des de l'infància fins a l'adolescència.

      Des de petita els meus pares em van ensenyar castellà i la meua mare un poc de català, a pesar que ambdós són castellanoparlants. Jo parle castellà amb el meu germà, la meua mare, el meu pare i tota la seua família, perquè són de València. En canvi, amb la família que tinc per part de la meva mare, parlo en català, perquè viuen en un poble de valència, Llíria, situat en la Serrania on la llengua predominant és el català. De part de la meva mare, també tinc família i una cosina en Suïssa, i per comunicar-me amb tots ells he d'utilitzar l'anglés perquè encara que la meua cosina sàpiga una mica de castellà parle amb ella per a practicar-ho, i en el cas dels meus oncles de no fer pràctica se'ls ha oblidat.

     Ara bé com he dit abans, des de la meua infància he parlat quasi sempre en castellà, tant en l' àmbit escolar com familiar. En canvi, el català no l'he parlat molt excepte quan anava a vore a la família de ma mare la qual cosa va provocar que ho vega com una dificultat i un esforç en la infància. A més, pocs dels meus amics sabien parlar-ho correctament i em donava vergonya ser l'única que ho parlara. Encara que a l'escola en les assignatures donades en català no em donava vergonya parlar-ho.

      En l'adolescència, en les asociacions respecte al català i l'anglés vaig anar evolucionant la qual cosa va fer que amb el pas dels anys parle el castellà i el català, indistintament. Així que jo i el meu germà vam començar en casa a parlar de vegades català per a ensenyar als nostres pares, ja que la meva mare encara té un poc de coneixement per parlar-ho de petita en el poble, però el meu pare hi ha moltes coses que li costen encara que ho entenc una mica. A més l'any passat, a segon, teníen àngles pràctic com a optativa a l'escola i la vaig agafar per aprendre a tindre encara més fluïdessa. Per altra banda, les relacions contínues amb els familiars suïssos van millorar una mica el meu nivell d' anglés. Les dues llengües, el català i l'anglès, les he reforçat per mitjà de la lectura, la televisió i la música.

       En conclusió, tinc amics amb els que parlo en castellà, amb els que parlo català i amb els que parlo totes dues llengües. Em sent còmoda parlant les dues llengues, però més el castellà perquè és el que més es parla en València.

Vida Lingüística de Andrea Varea

        Al món hi ha centenars de llengües diferents. Jo a casa meva sempre he parlat el castellà amb el meu germà, el meu pare i la meva mare. Després quan vaig anar a l’escola vaig començar a estudiar el valencià i, com que vivía a Valencia també escoltaba a la gent parlant pel carrer per lo que vaig anar acostumanme a eixa llengua. Enguany, com el meu novi parla valencià i castellà, pero la seva familia parla sempre valencià per açó, quan vaig a sa casa jo també parle valencià.

       Altra llengua que parle des de petita es el anglés. Vaig començar a estudiar-lo quan tenia 8 anys en l’escola i encara estic estudian-lo. Quan estic a classe amb la meva profesora hem de parlar anglés però n´hi a vegades que no la entenc quan parla, perque el meu nivel es básic.

       Quan anava a la ESO vaig triar d’optativa francés i vaig estudiar l’idioma durant quatre anys, però ja fa quasi sis anys que no el practique per lo qual he perdut quasi tots el coneiximents que poseía d’aquest idioma.

       Fa quatre anys a l'institut vam fer un intercambi amb gent d’altres paisos i a mi casa va vindre una xica alemana. Estiguerem juntes una setmana i vaig aprendre algunes paraules d’aleman però molts bàsiques, com per exemple hola i adeu. Amb ella em comunicaba en anglés perque ella no sabia res de castellà.