Vida Lingüística de Beatriz García

       Em diuen Bea i quan vaig nàixer, vaig viure a València fins als 2 anys, no obstant la meua familia sempre ha parlat castellà i per tant mai he escoltat palar valencià en el meu ambient familiar.

        Quan vaig tindre 2 anys, la meua familia i jo ens translladarem  a un poble a situat a uns 35 km de València, anomenat Bunyol, on encara continuem vivint. En aquest poble tot el món es castellà parlant.

        L’any que vaig començar el curs de primer de primària, amb sis anys, va ser quan vaig tindre per primera vegada que aprendre dos llengües diferents a la meua, aquestes eren el valencià i el anglès. A més, aquestes llengües van ser les uniques que he estudiat en tota la meua vida fins ara, encara que en segon de la ESO vaig tindre la asignatura de francés però ja no recordé res d’aquesta.

        Des d’aquell moment fins ara estes dos llengües han sigut assignatures obligatòries en tots meus cursos acadèmics. A dia de hui, les llengües en general m’agraden molt i són sense dubte una de les meues asignatures preferides.

        Per finalitzar, cal aclarar que obviament, la meua llengua materna es el castellà que parle diariament amb tothom, perque sempre he estat rodejada de familiars i amics que parlaven aquesta llengua. A més destaque que el meu nivell de valencià es mitjà de manera que amb aquesta llengüa tinc una comprensió escrita i oral massa bona i allò que pitjor se’m dona és la parla ja que a vegades quan estic parlant dic paraules en castellà. I per últim, en anglés tinc un nivell molt bó, concretament aquest any estic estudiant per a presentar-me al B2 i és sense dubte la meua llengua preferida.