Ambdos
articles coincideixen en la crítica a l'estil d'ensenyament actual
on predomina l'aprenentatge de la gramàtica principalment. A més,
tant Josep M. com Carmén Durán, defensen que aquest sistema no és
del tot vàlid perquè la gramàtica s'estudia però passat un temps
s'oblida per la falta d'ús.
En
l'article de Josep M. Castellà Lidon, es fa una aproximació al
concepte de competència metalingüística, entesa com la capacitat
dels parlants de reflexionar sobre la llengua de manera explícita i
d'entendre les relacions entre significat, la forma i el context en
que s'utilitza. Explica com aborda el nou currículum de secundària
l'ensenyament de la gramàtica des d'un enfocament competencial i
quines contradiccions presenta, sobre tot, a l'hora del
desenvolupament de les habilitats lingüístiques i d'adquisició
d'uns coneixements sobre la llengua.
Entre les
competències bàsiques hi té un paper fonamental la competència
comunicativa. Per a desenvolupar aquesta competència és necessari
que els estudiants coneguin els mecanismes lingüístics, textuals i
discursius per a que sàpiguen manejar una terminologia gramatical
específica.
Aquest article també
vol donar-nos a conèixer el concepte de competència metalingüística
en el nou concepte educatiu, entesa com el coneixement explícit que
un parlant té sobre la llengua i habilitat per mobilitzar-lo en
funció de diferents objectius. Com deia l’article de Carmén
Durán, aquest hauria de “posar-se les ulleres” de l’ús real
de la llengua, de les necessitats de comunicació de les persones i
del relativisme que permet la pluralitat de punts de vista, la
negació i el pacte. Es a dir, per a que un usuari siga
realment competent, ha de tindre coneixement de l'ús de la llengua i
la capacitat de reflexió sobre l'ús de la mateixa.
Açò permet a
l’alumne poder establir un pont entre el coneixement intuïtiu i el
coneixement explícit ja que no està molt lligat. En les classes de
secundària es dediquen a mostrar e funcionament del sistema
lingüístic d'una manera transmissiva, però no donen les eines per
entendre les relacions entre el significat, la forma i el context en
què s'havien utilitzat les formes analitzades. Aquesta indefinició
sobre el paper de l'ensenyament de la gramàtica a les aules de
secundària no s'ha resolt en el nou currículum, document que diu
que competències s'han d'adquirir, a partir de que continguts i de
quina metodologia s'ha de fer.
A més, en aquest
currículum es destaca la presència més gran de la gramàtica del
text i del discurs que en els currículums anteriors i, pel contrari
una menor presència de la gramàtica de l’oració, que trau com a
conseqüència menys èmfasi en els continguts morfosintàctics, i
això és totalment incoherent amb l’objectiu de fer que els
estudiants comprenguin els mecanismes de funcionament de la llengua i
que siguin capaços de reflexionar-hi.
Per a desenvolupar
la competència metalingüística dels estudiants als aules és
essencial saber con abordar l'ensenyament de la gramàtica i el
desenvolupament de les competències metalingüístiques a classe,
per això en aquest text es destaquen la gramàtica pedagògica, que
possibilita la selecció i adequació dels continguts, i la activitat
metalingüística, que es posa en marxa en el moment en que es
produeix un repte cognitiu en l’alumne. En resum, es tracta
bàsicament d’indagar en camins didàctics que permetin donar
d’eines als estudiants per a accedir a l’estructura i la bellesa
de la llengua.
Com a conclusió
final cal insistir que el llenguatge humà és sobre tot creativitat,
elaboració i canvi, procés dinàmic, conversa i interacció, i s’ha
d’aprendre i d’ensenyar posant èmfasi en aquesta visió i no en
la dels paradigmes i els anàlisis que el paralitzen. A més, cal
destacar que a l'actualitat, moltes vegades no es pensa en la manera
més clara d'ensenyar als alumnes les normes per que domine una
llengua, degut que es volen ensenyar massa aspectes a la vegada i
aquest dificulta l'aprenentarge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada