Vida Lingüística de Sara Bellver

     Al món hi ha moltes llengües diferents, jo en casa sempre n'he parlat una encara que en la meua vida quotidiana mai he parlat la mateixa llengua amb tothom. El present relat se centra en la meva vida lingüística, tant escrita com oral, des de l'infància fins a l'adolescència.

      Des de petita els meus pares em van ensenyar castellà i la meua mare un poc de català, a pesar que ambdós són castellanoparlants. Jo parle castellà amb el meu germà, la meua mare, el meu pare i tota la seua família, perquè són de València. En canvi, amb la família que tinc per part de la meva mare, parlo en català, perquè viuen en un poble de valència, Llíria, situat en la Serrania on la llengua predominant és el català. De part de la meva mare, també tinc família i una cosina en Suïssa, i per comunicar-me amb tots ells he d'utilitzar l'anglés perquè encara que la meua cosina sàpiga una mica de castellà parle amb ella per a practicar-ho, i en el cas dels meus oncles de no fer pràctica se'ls ha oblidat.

     Ara bé com he dit abans, des de la meua infància he parlat quasi sempre en castellà, tant en l' àmbit escolar com familiar. En canvi, el català no l'he parlat molt excepte quan anava a vore a la família de ma mare la qual cosa va provocar que ho vega com una dificultat i un esforç en la infància. A més, pocs dels meus amics sabien parlar-ho correctament i em donava vergonya ser l'única que ho parlara. Encara que a l'escola en les assignatures donades en català no em donava vergonya parlar-ho.

      En l'adolescència, en les asociacions respecte al català i l'anglés vaig anar evolucionant la qual cosa va fer que amb el pas dels anys parle el castellà i el català, indistintament. Així que jo i el meu germà vam començar en casa a parlar de vegades català per a ensenyar als nostres pares, ja que la meva mare encara té un poc de coneixement per parlar-ho de petita en el poble, però el meu pare hi ha moltes coses que li costen encara que ho entenc una mica. A més l'any passat, a segon, teníen àngles pràctic com a optativa a l'escola i la vaig agafar per aprendre a tindre encara més fluïdessa. Per altra banda, les relacions contínues amb els familiars suïssos van millorar una mica el meu nivell d' anglés. Les dues llengües, el català i l'anglès, les he reforçat per mitjà de la lectura, la televisió i la música.

       En conclusió, tinc amics amb els que parlo en castellà, amb els que parlo català i amb els que parlo totes dues llengües. Em sent còmoda parlant les dues llengues, però més el castellà perquè és el que més es parla en València.