La Dièresi.

La dièresi és un signe gràfic que s'utilitza sobre les lletres "i", "u".

Açí tenim unes quantes pàgines web sobre gramàtica catalana, en especial sobre la dièresi.

Edu365: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/dieresi/eines.htm
GVA: http://www.cece.gva.es/polin/docs/WebHelp/Gramatica/Ortografia/Dieresi/di_resi.html
SALC: http://salc.upf.edu/gl/salc/3/32/323/3231/32314/to04006.htm
UOC: http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/ortografia/dieresi.html
XTEC: http://clic.xtec.cat/quaderns/mibanez1/dieresi/html/section_1.htm?&skin=default&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/


Per tal de que tingueu una idea de com son aquestes pàgines donarem el nostre punt de vista de cadasquna.

La nostra valoració sobre les diferents pàgines web de la dièresi és que la de l'UOC conté un format més visual i sencill. A més, conté excepcions que en la resta de pàgines no hem trobat i que a classe ens pot ser molt útil.

La de GVA també ens ha agradat perque el seu estil era sencill i l'apartat dels prefixos i sufixos pot ser que siga la més útil, ja que l'UOC no en té.

Per contra, el SALC ens sembla menys visual i recarregat encara que també conté molta informació. Per això ens costaria més llegir-la i prestar-li atenció.

La pàgina XTEC ens sembla bona però una vegada ja coneixem les normes de la dièresi per tal de repasar amb els xicotets exercicis que apareixen.
Per últim, la página EDU365 ens sembla molt sencilla i facil d'antendre però massa curta i escasa d'informació.

De tota manera, cal fer un ulls a totes per tal d'elegir la que millor ens servisca, ja que depenent del que necessitem una web pot ajudar-nos més que l'altra.

Cóm fer un relat de vida lingüística.

Un relat de vida lingüística consisteix en fer una reflexió sobre les llengües que emprenen cada dia amb les persones del nostre entorn i als diferents llocs de la nostra vida.
Hem de tindre en compte que ha de fer-ho un xiquet de entre 5 i 10 anys i per això les preguntes han de ser més simples del que serien per a una persona adulta.

La primera qüestió seria:
- ¿Quines llengües parle?

La segona:
- ¿Amb qui les parles? (I si es tracta d'un xiquet de més de 8 anys es pot preguntar: Desde quan?)

La tercera:
- ¿Quina parles més i amb quina tens més dificultat?

La quarta:
- ¿On parles cadasquna?


Els xiquets amb aquest relat ens poden informar indirectament sobre les llengües que emprenen i en quina tenen dificultats per tal de ajudar-los.

Vida Lingüística de Beatriz García

       Em diuen Bea i quan vaig nàixer, vaig viure a València fins als 2 anys, no obstant la meua familia sempre ha parlat castellà i per tant mai he escoltat palar valencià en el meu ambient familiar.

        Quan vaig tindre 2 anys, la meua familia i jo ens translladarem  a un poble a situat a uns 35 km de València, anomenat Bunyol, on encara continuem vivint. En aquest poble tot el món es castellà parlant.

        L’any que vaig començar el curs de primer de primària, amb sis anys, va ser quan vaig tindre per primera vegada que aprendre dos llengües diferents a la meua, aquestes eren el valencià i el anglès. A més, aquestes llengües van ser les uniques que he estudiat en tota la meua vida fins ara, encara que en segon de la ESO vaig tindre la asignatura de francés però ja no recordé res d’aquesta.

        Des d’aquell moment fins ara estes dos llengües han sigut assignatures obligatòries en tots meus cursos acadèmics. A dia de hui, les llengües en general m’agraden molt i són sense dubte una de les meues asignatures preferides.

        Per finalitzar, cal aclarar que obviament, la meua llengua materna es el castellà que parle diariament amb tothom, perque sempre he estat rodejada de familiars i amics que parlaven aquesta llengua. A més destaque que el meu nivell de valencià es mitjà de manera que amb aquesta llengüa tinc una comprensió escrita i oral massa bona i allò que pitjor se’m dona és la parla ja que a vegades quan estic parlant dic paraules en castellà. I per últim, en anglés tinc un nivell molt bó, concretament aquest any estic estudiant per a presentar-me al B2 i és sense dubte la meua llengua preferida.

Vida Lingüística de Pilar Asunción

       Jo he viscut sempre a València, molt prop del centre de la ciutat a una casa castellanoparlant. En ma casa mai es parlava valencià perquè els meus pares no acostumaven a fer-ho però, tots els dies veiem canal 9 i escoltava les noticies en valencià.

       A classe sempre he anat a un col·legi de linea castellana encara que també tenia classes en valencià. Es pot dir doncs que parle castellà de tota la vida i el valencià es com la meua segona llengua encara que no la domine del tot bé.

     Desde fa uns cinc anys visc a un pobre proper a Valencia on es parla molt el valencià i vaig tindre l'oportunitat de particar-ho diariament.

       A més a més parle anglés i l'estudie desde els 5 anys. L'any passat vaig traure el B2 d'anglés, de manera que també el domine bastant bé. I encara més, trobe a vegades més complicat parlar en valencià que en anglés, sobretot en la part escrita.

      L'any passat vaig fer un any de la carrera de traducció i vaig aprendre una mica d'alemany però no em va agradar gens la fonètica de la llengua i era molt complicat per a mi estudiar-ho i parlar-ho. M'agradaria molt aprendre més llengues, entre elles japonés i italià.

Vida Lingüística de María García

       Em diuen María i vaig nàiçer a Valéncia, com els meus pares i tota la meua família. Quan era petita, la meua iaia em parlava valencià però a la meua casa es parlava sempre castellà, a més la meua família i jo vivíem en un barri on gairebé tothom parlava valencià i açò va fer que em familiaritzara amb aquesta llengua.

       Després vaig començar l’escola en línea castellà i totes les meues amigues parlaven castellà. A l’estiu sòl veranetjar al meu poble Montserrat on es parla valencià. Quan tenia six anys els meus pares ens portaven a mi i a la meua germana a una acadèmia d’anglès. Després, en començar tercer de primària apreníem anglès a classe i en la resta de primària, a l’ institut i en batxiller. 

        A la meua casa parle principalment castellà, i a vegades valencià amb la meua iaia però molt de tant en tant. Normalment veiem la televisió en castellà i sòl escoltar tota la música en castellà o anglès però m’agrada molt llegir llibres en valencià.

Vida Lingüística de Sara Bellver

     Al món hi ha moltes llengües diferents, jo en casa sempre n'he parlat una encara que en la meua vida quotidiana mai he parlat la mateixa llengua amb tothom. El present relat se centra en la meva vida lingüística, tant escrita com oral, des de l'infància fins a l'adolescència.

      Des de petita els meus pares em van ensenyar castellà i la meua mare un poc de català, a pesar que ambdós són castellanoparlants. Jo parle castellà amb el meu germà, la meua mare, el meu pare i tota la seua família, perquè són de València. En canvi, amb la família que tinc per part de la meva mare, parlo en català, perquè viuen en un poble de valència, Llíria, situat en la Serrania on la llengua predominant és el català. De part de la meva mare, també tinc família i una cosina en Suïssa, i per comunicar-me amb tots ells he d'utilitzar l'anglés perquè encara que la meua cosina sàpiga una mica de castellà parle amb ella per a practicar-ho, i en el cas dels meus oncles de no fer pràctica se'ls ha oblidat.

     Ara bé com he dit abans, des de la meua infància he parlat quasi sempre en castellà, tant en l' àmbit escolar com familiar. En canvi, el català no l'he parlat molt excepte quan anava a vore a la família de ma mare la qual cosa va provocar que ho vega com una dificultat i un esforç en la infància. A més, pocs dels meus amics sabien parlar-ho correctament i em donava vergonya ser l'única que ho parlara. Encara que a l'escola en les assignatures donades en català no em donava vergonya parlar-ho.

      En l'adolescència, en les asociacions respecte al català i l'anglés vaig anar evolucionant la qual cosa va fer que amb el pas dels anys parle el castellà i el català, indistintament. Així que jo i el meu germà vam començar en casa a parlar de vegades català per a ensenyar als nostres pares, ja que la meva mare encara té un poc de coneixement per parlar-ho de petita en el poble, però el meu pare hi ha moltes coses que li costen encara que ho entenc una mica. A més l'any passat, a segon, teníen àngles pràctic com a optativa a l'escola i la vaig agafar per aprendre a tindre encara més fluïdessa. Per altra banda, les relacions contínues amb els familiars suïssos van millorar una mica el meu nivell d' anglés. Les dues llengües, el català i l'anglès, les he reforçat per mitjà de la lectura, la televisió i la música.

       En conclusió, tinc amics amb els que parlo en castellà, amb els que parlo català i amb els que parlo totes dues llengües. Em sent còmoda parlant les dues llengues, però més el castellà perquè és el que més es parla en València.

Vida Lingüística de Andrea Varea

        Al món hi ha centenars de llengües diferents. Jo a casa meva sempre he parlat el castellà amb el meu germà, el meu pare i la meva mare. Després quan vaig anar a l’escola vaig començar a estudiar el valencià i, com que vivía a Valencia també escoltaba a la gent parlant pel carrer per lo que vaig anar acostumanme a eixa llengua. Enguany, com el meu novi parla valencià i castellà, pero la seva familia parla sempre valencià per açó, quan vaig a sa casa jo també parle valencià.

       Altra llengua que parle des de petita es el anglés. Vaig començar a estudiar-lo quan tenia 8 anys en l’escola i encara estic estudian-lo. Quan estic a classe amb la meva profesora hem de parlar anglés però n´hi a vegades que no la entenc quan parla, perque el meu nivel es básic.

       Quan anava a la ESO vaig triar d’optativa francés i vaig estudiar l’idioma durant quatre anys, però ja fa quasi sis anys que no el practique per lo qual he perdut quasi tots el coneiximents que poseía d’aquest idioma.

       Fa quatre anys a l'institut vam fer un intercambi amb gent d’altres paisos i a mi casa va vindre una xica alemana. Estiguerem juntes una setmana i vaig aprendre algunes paraules d’aleman però molts bàsiques, com per exemple hola i adeu. Amb ella em comunicaba en anglés perque ella no sabia res de castellà.