dilluns, 24 de novembre del 2014

Comentari article Vicent Pascual de María García


Comentari article Vicent Pascual de Bea García


Actualment, es diu que tant l’aprenentatge com l’ensenyament de les llengües es cada vegada mes complex, i això es deu a varies causes com son que n’hi ha una obligació de dominar dues llengües al finalitzar els estudis; que s’exigeix una competència real en una o dues llengües estrangeres; a més, per altra banda, també s’ha produït un augment de alumnat nouvingut que òbviament no té cap competència en ninguna llengua ambiental, i a això podem sumar també l’obligació de posseir al acabar els ensenyaments una competència plurilingüe basada en una llengua materna, una llengua segona i dues llengües estrangeres, tot això ens fa preguntar-nos com podríem solucionar la complexitat que s’està donant a les llengües cada vegada més.

Doncs be, després de llegir aquest article, sense cap dubte pense que la solució , o al menys una gran milloria es podria dur a terme amb la implantació del TILC, un tractament integrat de llengua i continguts, que el que pretén es ensenyar els continguts acadèmics i alhora proporcionar competències en la llengua en que aquest continguts son impartits.



Aquest tractament m’ha paregut realment interessant i crec que suposaria una gran milloria en el sistema educatiu, concretament en tot lo relacionat amb les llengües, i per a l’alumnat seria més fàcil i senzill aprendre d'aquesta manera. I a més cal destacar, que es un mitjà convenient per a augmentar el temps dedicat a les llengües sense la necessitat de augmentar el nombre d’hores en l’horari i sobretot perque ajuda a millorar tant la qualitat de la instrucció de les llengües com de les àrees no relacionades amb lingüística.

Opinió personal de Pilar Asunción.


dimecres, 19 de novembre del 2014

Article Vicent Pascual.

     A través del article de Vicent Pascual Components i organització d'una unitat amb un tractament integrat de llengua i contingut en un L2 em conegut les característiques d'una unitat didàctica basada en una nova metodologia, l'anomenada TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts).

     Com que la societat ens exigix cada vegada més coneixements lingüístics i aprendre una llengua és una eina molt costosa, l'autor proposa aquest mètode que ens permet combinar els continguts de qualsevol àrea amb la llengua estrangera que volem aprendre.

      L'objectiu d'aquesta metodologia és tractar els continguts d'unes disciplines no lingüístiques conjuntament amb els recursos lingüístics adequats per a aprendre'ls. Es a dir, que s'utilitze l'aprenentatge de la llengua per tal que, al mateix temps hi haja un aprenentatge de continguts i així els xiquets puguen aprendre llenguatge i continguts alhora. Per eixample, un xiquets que parla de normal castellà a classe, a l'hora de dinar haja de parlar amb els seus pares en català. D'aquesta manera, el xiquet ha de expressar tot el que li ha ocorregut en un dia i les diferents converses amb els seus companys, però haurà de fer-ho en altra llengua, en aquest cas (com ja em dit) català.

    Així doncs, es crea una mena de formula: LM+L2+2LE. Es a dir, ajuntar la llengua materna amb la segona llengua i mínim dos llengües estrangeres amb un domini elevat de totes elles.

    Per a poder elaborar una unitat didàctica amb la metodologia TILC em d'introduir uns components essencials: continguts acadèmics, estratègies i habilitats cognitives, les competències en la llengua, els elements culturals i el seu context sociocultural i les competències lingüístiques en ús. Per una banda em de tindre en compte els recursos acadèmics, que són els els fets, els conceptes i els procediments del currículum de cadascuna de les àrees d'estudi. Aquests continguts han de ser seleccionats d'acord amb les competències de l'alumnat. D'altra banda hi ha que considerar els continguts lingüístics de la unitat que fan referència a tots els àmbits lingüístics de la nova llengua que volem aprendre. A més a més hi ha que tindre en compte que un dels elements que més influencia en aquest mètode és el context social i cultural. Per últim, cal que els coneixements siguen construïts per l'alumnat activament, de manera personal, durant la interacció educativa dins de la comunitat d'aprenentatge que representa l'aula.

    Per a finalitzar cal dir que encara que no te una estructura ni una organització clara i definida, però es convenient incloure la seua pròpia organització: objectius, continguts i criteris d'avaluació. Aixi doncs, el procés d'ensenyament-aprenentatge pot variar depenent de diferents aspectes com: els materials i els recursos, la participació de les famílies i l'avaluació global. A més a més el més important és la motivació dels aprenents, la importància de la percepció holistica en l'aprenentatge i el pensament inductiu.